Home » Noticias » Internacional » Catalunya: el problema de “la veritable identitat catalana”

Catalunya: el problema de “la veritable identitat catalana”

@sinaia_

Ens han robat la identitat, ens han robat la llengua. Han assaltat els mitjans de comunicació per autoproclamar-se els defensors de les nostres fronteres: són els fills dels “ben col•locats”, dels que “sí saben”, dels que viuen d’empreses dedicades a fer vídeos per la generalitat en català homologat per tevetres; milers d’altres àmbits que no els veurem mai perquè no podem ni tan sols somiar-los. Ens han fet creure que la gent parla com es parla a la tele, encertant cada puto pronom feble, però, qui sap dir els pronoms febles, qui, qui, tu?

Les fronteres que proclameu a tevetres no són les meves fronteres. Les meves fronteres arriben fins a Mèxic, fins la casa de cada dona que em convida a una tassa de té. Jo no dic: fins aquí és casa meva, fins aquí no. Les vostres fronteres lingüístiques –les que omplirien aquest text de cercles vermells si un corrector hagués de revisar-lo, que esperem que no- no acaben als pronoms febles. Tampoc no acaben al tallant idioma de Castella, ni tan sols al xiuxiuejant (digues aquesta, va!) mexicà. Les meves fronteres són aquelles que em mouen, les meves promeses; el carrer que camino, el que recordo i el que imagino.

Vosaltres dieu: però tu no estàs aquí, no pots opinar, no saps! Jo us diria, si us prenguéssiu el temps de llegir amb calma –sé que és difícil amb els temps que corren-, que precisament, la meva definició de “aquí” no és com la vostra. Com podria ser-ho? Jo no visc “allà”, “a fóra”. El meu jo, la persona que sóc –o que més o menys sóc, a vegades-, sóc “aquí”. Sé que tinc el català una mica estrambotitzat. No us preocupeu: amb el castellà em passa igual (no sigui que m’acusin de discriminació lingüística).

El que em preocupa, veieu, no és que hi hagi qui digui que per ser català s’ha de parlar en la llengua pàtria les 24 hores del dia (o que si no parles català no tens dret a donar classes al batxillerat o a la universitat). Em semblen posicionaments simplistes, i, per què no dir-ho, poca soltes, però no il•legítims. El que em preocupa és que aquesta opinió –que no deixa de ser una opinió entre tantes- s’hagi convertit en posicionament oficial. Em preocupa el “si no estàs amb mi, ets el meu enemic” –un fatxa espanyolista, etc.-. Em preocupa que aquest pensament sigui l’homologat i distribuït pels mitjans. Em preocupa el victimisme oficial, mantra de la identitat catalana promulgada per decret dels que sí saben. Hem arribat al punt en que si oses discutir el posicionament oficial, resulta que ja no ets català.

Però jo no estic disposada a que siguin altres els que em diguin si sóc o no sóc catalana; molt menys, que em diguin com m’he de sentir, en quin idioma he de parlar i a qui he d’atacar per ser una bona catalana.

Jo sóc catalana. És un clàssic, que quan a un català li pregunten d’ón és estant, diguem, a Mèxic (o a qualsevol altre país), respongui que és “de Barcelona” (o de Girona, o de Sant Cristòfol, és igual). Hem arribat al punt en que els catalans (i/o espanyols) sentim por de dir que som catalans (i/o espanyols) a causa d’aquesta ruptura sociòpata entre allò que sentim i allò que ens diuen que hem de sentir. Perquè les implicacions polítiques de dir “sóc català” o “sóc espanyol” (i no us explico dir “ser vasc”, que no m’ha tocat mai per òbvies raons, però que està pelut, també) són tals que no ens atrevim ni a pensar-ho. No fos cas que algú pensi –cosa altrament dubtosa perquè a fora del territori designat per la Generalitat o pel Ministeri de l’Interior a ningú l’importen les nostres cruels dissonàncies cognitives- que som franquistes (no, si us plau) o catalanistes psicòpates dels que giren l’esquena quan algú parla en castellà. Davant d’aquestes fatals alternatives, comprendreu que diguem, amb graciosa diplomàcia, que som de Barcelona i punt.

Leer más en http://thechickenorbeef.org/2012/07/26/catalunya-el-problema-de-la-veritable-identitat-catalana/

Catalunya: el problema de “la veritable identitat catalana” Reviewed by on . @sinaia_ Ens han robat la identitat, ens han robat la llengua. Han assaltat els mitjans de comunicació per autoproclamar-se els defensors de les nostres fronter @sinaia_ Ens han robat la identitat, ens han robat la llengua. Han assaltat els mitjans de comunicació per autoproclamar-se els defensors de les nostres fronter Rating:
scroll to top